Pacte vers la sostenibilitat (3)

La setmana passada l’eurodiputat, Ignasi Guardans, va fer dues preguntes al Parlament Europeu: 1) si sabia que l’aprovació del POUM de Sitges podia contravenir les normes europees en materia ambiental; i, 2) si el Parlament pensava prendre alguna decisió, atès que l’aprovació del POUM podria produïr danys irreversibles a l’ecosistema existent a la comarca del Garraf.

Aquestes dues preguntes de CiU haurien de provocar una investigació immediata de la Comissió Europea, que té l’ull posat en la corrupció urbanística del litoral mediterrani de l’estat espanyol. El regidor d’urbanisme s’ha afanyat a rebatre’n els arguments… Debades, perquè les imatges de la destrucció sistemàtica de l’ecosistema de la costa sitgetana valen més que mil paraules. No només es tracta de completar la urbanització dels penyassegats amb vistes al mar i d’altres espais febles abans no urbanitzables, com la vall d’Aiguadolç, sinó d’explotar les pedreres sense contemplacions per ampliar el port de Barcelona i així convertir la seva àrea d’influència en el primer parc logístic europeu, amb tot el consum de sòl afegit que això comporta. Polítiques estratègiques d’alt nivell, certament, que no correspon aquí analitzar. El problema és que tot això es fa amb precipitació i contravenint la legislació ambiental i urbanística.

Que les coses es fessin bé o malament depenia, en bona part, de la manera com el POUM de Sitges enfoqués la qüestió. En la seva redacció s’havien de posar les bases per un desenvolupament urbanístic sostenible, com prescriu la Llei. Tanmateix els polítics van aprovar un Pla insostenible, mentres la ciutadania, conscient de l’engany, signava massivament el manifest de Salvem Sitges! en contra. Durant la tramitació del POUM, la manipulació de la veu de la ciutadania va arribar a l’extrem de forçar el canvi dels representants del Consell d’Urbanisme per personatges que avui ocupen sengles regiduries.

Hem fet públic que Salvem Sitges! ha portat l’A¡untament als tribunals per vulneració de la Llei d’Urbanisme. Pel que fa al cas que ara ens ocupa, s’ha vulnerat una disposició transitòria que fa referència a la Directiva europea sobre avaluació ambiental de Plans i Programes, que era d’aplicació al POUM abans que l’Ajuntament l’aprovés i se’n rentés les mans.

Quan estan en joc prioritats geoestratègiques, passar la pilota a altres administracions és el mateix que no fer res. L’Ajuntament és sobirà per controlar i posar condicions a tot el que passa en el seu territori i, des del Pla General, no ha volgut incidir en el control dels problemes ambientals més rellevants. Menys encara ho ha fet quan ha atorgat les llicències d’ampliació de les pedreres, si és que s’han tramitat. Aquests són els fets.

L’any 2001 la Generalitat va aprovar una modificació del Pla Especial de Protecció de l’espai natural del Massís del Garraf, per la que s’ampliaven substancialment els ámbits d’afecció de les pedreres dins el parc natural, amb la connivencia de l’Ajuntament de Sitges. Per la majoria dels sitgetans aquesta aprovació va passar desapercebuda. Fa temps que en patim les consequències. Cal que el govern municipal actuï més enllà de les justificacions i desqualificacions a que ens té acostumats. La proposta ciutadana de pacte vers la sostenibilitat continua estant sobre la taula. Les diferents forces polítiques de la vila i, en especial, aquelles que avui garanteixen la governabilitat s’haurien de posar a l’alçada de les circumstàncies.

Salvem Sitges!

Con la presentación del proyecto en al Escuela Elisava se da por finalizada la puesta en marcha de espacios indocumentados. Su equipo de trabajo se propone analizar con la misma estrategia otros intersticios urbanos en proceso de reconfiguración. Además, el seguimiento de la situación de la zona ya intervenida por espacios indocumentados será una de las tareas pricipales a partir de este momento.

Algunas reacciones de los paseantes… próximamente en vuestras pantallas.

El único mensaje concreto. Situado en un camino evidentemente artificial, que simboliza el camino por el que vamos…

Un nombre para recordar el olvido al que es sometido el territorio.

Camí de Can Bruguera.

Un camino para lo que no importa tanto como el futuro, a pesar de que existe con mucha mayor seguridad.

Un camino con varios antiguos refugios de palleses a su paso. También la única posibilidad hoy en día de continuar el recorrido de este a oeste, ya que el camí de la madriguera se vuelve intransitable a partir del cruce con camí del refugi.

Camí de la Madriguera.

La escultura se merece un camino, como los grandes personajes, que no se sabe si pasan a la historia por ser personalidades o por ser “personajes”…